dimarts, 19 de juny de 2012

25 Anys


D’aquí a  pocs dies faré 25 anys de casat.
Durant els mateixos he i fet moltes coses i de tota mena.
Petites sortides de cap de setmana, grans viatges, ensenyar al meu fill a esquiar, portar una avioneta, veure un Barça-Madrid en directe amb dit a l´ull inclòs, gaudir d´una llar de foc mentre a fora hi neva, fer m
úsica, i mil coses més que, a vegades, quan més simples són més les gaudeixes.
Resumir 25 anys en quatre minuts és molt difícil i seleccionar cada foto força complicat.
Darrere d´una foto sempre hi ha una història, petita o gran, però una història, una aventura al cap i a la fi.
Difícilment gaudireu del vídeo, però sempre queda la meva música i el music.





divendres, 15 de juny de 2012

Beget, Ripolles

Beget es un poble de postal. Pertany al municipi de Camprodon des de el 1969, any en que fou annexionat, encara que forma part natural de l´Alta Garrotxa.
Dintre del seu terme s´agrega el poble de Rocabruna, la Vall de Salarsa i la Serra de Bestracà.
Destacar  l´esglesia romànica de Sant Cristòfol, del segle XII. L´absis es d´una sola nau i els arcs i el campanar, de 22 metres d´alçada, son d´origen llombard.
Malgrat la carretera  amb els seus revolts, val la pena acostar-se a Beget i gaudir de la seva bellesa.
Ara os deixo unes fotos. Malaurada ment vaig fer molt poques, però així us animareu ha reservar un dia per conèixer Beget.
















dimarts, 5 de juny de 2012

Crònica d´una posta de sol no anunciada, Solsonès

Comença a fer calor i remenant fotografies i retrobat unes fetes el 8 i 9 de novembre de 2008, prou refrescants.
Aquell cap de setmana havia pujat al Port. S´acostaba l´ inici de la temporada i la neu ja havia caigut de manera molt precoç durant la setmana.
El dissabte al mati i a primer cop d´ull, semblava una nevada tot just per enfarinar per sobre dels 1900.
Des de l´apartament les vistes així ho feien veure.
Estàvem a principis de novembre, a un mes de l´inici teòric de la temporada d´esqui.


 El Tossal de l´Estivella amb neu i  l ´Obaga dels Galls i el Canal de l´Embut ben verds

 El Coll de Tancalaporta

La Serra del Verd vista des de la Dreta en prou feina tenia neu. Val a dir que es la seva cara sud- sud oest.
Destacar de la Serra, d´esquerra a dreta: El Roc d´en Carbassa ( 1945 m. ), El Coll Virolet, tots dos tapats per els núvols. El Cap del Verd ( 2288 m. ), el Coll de Belitres, el Cap de Prat d´Aubes ( 2244 m. ) i finalment el Cap d´Urdet ( 2240 m. ).


Ja per la tarda, i sense mes equipatge que el movil, l´emisora, els prismàtics i la càmera de fotos, vaig decidir fer un volt per la Ginebrosa fins el Forat de la Bofia. Una ruta molt senzilla i curta, i que faig de forma molt sovint.

Anada i tornada per el mateix camí

 La part alta del Querol tenia molt força neu malgrat ser a principis de novembre.

La pista del Llop.

L´Obaga

L´Orri

 Quan mes amunt, mes neu. El Tossal de l´Estivella i la Costa Dreta blancs.

Els sectors del Querol i el Sucre.

Conforme anava pujant el fred es deixava notar.

El Querol començava a canviar els colors.

 La Serra del Verd feia el mateix, ara amb tonalitats daurades.

La Serra d´Ensitja i els Rasos de Peguera també es van apuntar a la festa de colors.

Una mirada sobre les nostres passes. El fet de anar sense raquetes dificultava una mica la pujada, ja que las botes s´enfonsavan a la neu.

Una imatge ben relaxant i silenci, molt silenci.

 Son els últims metres abans d´arribar al Forat.

 El Forat de la Bofia ( mire-ho l´ultima imatge ), antic pou de glaç. Lluny de tornar a l´apartament vaig decidir seguir caminant cap a ponent cap las Plans de la Bofia i els Prats de Bassies

La lluna ja feia estona que havia sortit.

Ara els tons daurats son blaus.
El Padró dels Quatre Batlles al fons i el Gespeguera en primer terme.

Al sud, una mica l´esquerra la pantalla del Puig de les Morreres.

I a ponent la posta de sol a mes de 2000 metres d´alçada


Els Prats de Bassies tot blancs. Una imatge que be valia la pujada i el fred.

Estava tant pendent de la posta de sol que vaig perdre la noció del temps i la nit va caure sobre meu.

La tornada va ser tota una experiència. Caminar sol i amb l´unica llum de la lluna. Sensacional.

 Moltes estones parava per escoltar el silenci. Fa molt de respecte passejar així i a priori sort que els animals de la zona no son gaire guerrers, encara que sembla ser que si s´ha vist algun llop per les rodalies.

Al dia següent, abans de tornar a casa, la cara sud del Cadí encara en va oferir una nova imatge ben gratificant.

 El Forat de la Bofia.