dimarts, 5 de juny de 2012

Crònica d´una posta de sol no anunciada, Solsonès

Comença a fer calor i remenant fotografies i retrobat unes fetes el 8 i 9 de novembre de 2008, prou refrescants.
Aquell cap de setmana havia pujat al Port. S´acostaba l´ inici de la temporada i la neu ja havia caigut de manera molt precoç durant la setmana.
El dissabte al mati i a primer cop d´ull, semblava una nevada tot just per enfarinar per sobre dels 1900.
Des de l´apartament les vistes així ho feien veure.
Estàvem a principis de novembre, a un mes de l´inici teòric de la temporada d´esqui.


 El Tossal de l´Estivella amb neu i  l ´Obaga dels Galls i el Canal de l´Embut ben verds

 El Coll de Tancalaporta

La Serra del Verd vista des de la Dreta en prou feina tenia neu. Val a dir que es la seva cara sud- sud oest.
Destacar de la Serra, d´esquerra a dreta: El Roc d´en Carbassa ( 1945 m. ), El Coll Virolet, tots dos tapats per els núvols. El Cap del Verd ( 2288 m. ), el Coll de Belitres, el Cap de Prat d´Aubes ( 2244 m. ) i finalment el Cap d´Urdet ( 2240 m. ).


Ja per la tarda, i sense mes equipatge que el movil, l´emisora, els prismàtics i la càmera de fotos, vaig decidir fer un volt per la Ginebrosa fins el Forat de la Bofia. Una ruta molt senzilla i curta, i que faig de forma molt sovint.

Anada i tornada per el mateix camí

 La part alta del Querol tenia molt força neu malgrat ser a principis de novembre.

La pista del Llop.

L´Obaga

L´Orri

 Quan mes amunt, mes neu. El Tossal de l´Estivella i la Costa Dreta blancs.

Els sectors del Querol i el Sucre.

Conforme anava pujant el fred es deixava notar.

El Querol començava a canviar els colors.

 La Serra del Verd feia el mateix, ara amb tonalitats daurades.

La Serra d´Ensitja i els Rasos de Peguera també es van apuntar a la festa de colors.

Una mirada sobre les nostres passes. El fet de anar sense raquetes dificultava una mica la pujada, ja que las botes s´enfonsavan a la neu.

Una imatge ben relaxant i silenci, molt silenci.

 Son els últims metres abans d´arribar al Forat.

 El Forat de la Bofia ( mire-ho l´ultima imatge ), antic pou de glaç. Lluny de tornar a l´apartament vaig decidir seguir caminant cap a ponent cap las Plans de la Bofia i els Prats de Bassies

La lluna ja feia estona que havia sortit.

Ara els tons daurats son blaus.
El Padró dels Quatre Batlles al fons i el Gespeguera en primer terme.

Al sud, una mica l´esquerra la pantalla del Puig de les Morreres.

I a ponent la posta de sol a mes de 2000 metres d´alçada


Els Prats de Bassies tot blancs. Una imatge que be valia la pujada i el fred.

Estava tant pendent de la posta de sol que vaig perdre la noció del temps i la nit va caure sobre meu.

La tornada va ser tota una experiència. Caminar sol i amb l´unica llum de la lluna. Sensacional.

 Moltes estones parava per escoltar el silenci. Fa molt de respecte passejar així i a priori sort que els animals de la zona no son gaire guerrers, encara que sembla ser que si s´ha vist algun llop per les rodalies.

Al dia següent, abans de tornar a casa, la cara sud del Cadí encara en va oferir una nova imatge ben gratificant.

 El Forat de la Bofia.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada