dimecres, 30 de maig de 2012

Vallfornèrs i el Castanyer d´en Cuc, Vallès Oriental.


Parlar de l´embasament de Vallfornèrs porta associat parlar també del Castanyer de Can Cuc.
Ubicats al terme municipal de la població de Cánoves- Samalús, al Vallès Oriental, hi son dintre del  Parc Natural del Montseny.
Els vaig descobrir virtualment passejant per el Google Earth, i desprès d´uns quants anys, per fi h´arribat l´ocasió de poder fer la excursió realitat. Això si, enganyant a la dona i uns amics, dient que aquesta sortida era molt fàcil i apta per a tothom. Soc una mala persona, que li farem.
La ruta realitzada es sortint de l´aparcament, vorejant l´embassament, pujar fins el Castanyer, continuar fins a la Masia de Can Cuc, la Font de la Moixera,  l´Ermita de Sant Salvador de Terrades, Can Quintana, Can Puig, Can Baldè i finalment tornar de nou a l´aparcament.

Cliqueu sobre l´imatge per ampliar.


En aquesta imatge hi posat la ruta tal com es va fer, tot indicant ubicacions, alçades sobre el nivell del mar i el kilòmetres realitzats, mes o menys. Vaig calibrar l´altimetre amb el I.C.C.
El punt mes baix va ser 432 metres i al mes alt 817. Tot plegat un desnivell de 385 metres.
Mes endavant també faré menció als horaris, simplement per que tingueu una aproximació del temps necessari, encara que els meus companys, la dona i jo no son precisament grans muntanyencs i anava cadascú al seu ritme.
El dia va començar en festa. Una vegada arribats a Cànoves, el primer era fer un bon esmorzar i celebrar que la Sílvia feia anys. Ja que estem de retallades, enlloc de pastis varem tirar de donuts ( un, i per tots ). L´intenció es el que val o això diuen.


Per molts anys, Sílvia


Desprès d´esmorzar, de nou als cotxes per fer l´utim tram fins l´apacarment que hi ha a pocs metres de l´embassament. Es tracta primer d´una carretera asfaltada i desprès d´una pista forestal apta per tot tipus de vehicles.

Ja amb les motxilles a l´esquena tots cap amunt, que hi falta gent. Son un quart i cinc de dotze
Sembla que el Ruc Català no es únicament cosa de portar-lo enganxat darrera del cotxe.

L´embassament de Vallfornèrs i el Morro Negre al  fons a la dreta i a l´esquerra el Turó Montmer amb les seus 1103 metres d´alçada



Son tres quarts de dotze i arribats en aquest punt girem cap N-NE i comencem a pujar per el Sot de la Baga d´en Cuc. Tenim el rierol, unes vagades a la dreta, altres a l´esquerra.


Tot pujant per l´ombra la calor es far notar i de valent.




Abans de pujar fen un zig-zag tenim una bona vista de l´embassament i las faldes de la Serra de Palestrins a l´esquerra i la d´Ombradors a la dreta.

Fa calor i aprofitem per fer un descans amb la famosa excusa de fer la foto i es que tenim una edat.
D´esquerra a dreta, la Nuri, la Mercè, un servidor, el Lluís i la Sílvia. La foto la va fer l´Eva.
El Quim i el Juanlu ja fa estona que van per davant.

De nou a la marxa. Pocs metres mes amunt trobarem de nou l´ombra i el rierol.






Ja tenim el Castanyer a tocar

Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh !
Per fi el Castanyer d´en Cuc.  Diuen que es el mes gran de tota la península i segur que es veritat.


De nou tots junts per fer-la petar amb els "" que maco  "" tan típics dels Pixa pins. Son l´una del migdia.

 Una mica de descans
 



La Merçe i jo davant l´entrada superior del Castanyer.

Dintre del Castanyer, nomes falta el Grouxo i els seus germans.

Una foto per mi sol.

Son las dues de la tarda i de nou ens posem a caminar. Aquesta vegada el camí ens te que dur a la Masia-Hotel de Can Cuc, per desprès endrapar els entrepans a la Font de la Moixera

 La Serra d´Ombradors.

 Seguim en ruta

Bonica vista de l´embassament.


La Font de la Moixera. Un bon lloc protegit del sol per buidar de entrepans les motxilles. Son las tres de la tarda. Llàstima que la foto on hi son tots va sortit moguda.


Desprès de menjar tenim a tocar en primer lloc l´Ermita de Sant Salvador de Terrades i la Masia de Can Quintana.

 A mig hora de la Font ja ens trobem a peu de l´Ermita.


Pocs metres mes endavant arribem a Can Quintana on prèviament varem saludat als animals de la masia, tots ells molt fotogènics. Son tres quarts de quatre.

Sembla ser que el Poni es diu Jordi.



 Una mica de descans, un cafè i ha seguir baixant. Passant cinc minuts de dos quart de cinc

Una mirada cap al sud. La Serralada Montnegre-Corredor no ens deixa veure el mar.

Encara el perdérem.

Ara tot es baixada


Sempre hi sentit dir que es fa mes esforç a la baixada que a la pujada i es que las cames comencen a fer figa i l´ombra d´un pi sempre va be.

La masia de Can Cuc a l´esquerra, al centre l´ermita de Sant Salvador de Terrades i finalment a la dreta Can Quintana. Una vegada passades las masies de Can Puig i Can Baldé queda molt poc per arribar de nou a l´aparcament. Son les sis de la tarda quan hi arribem.

Una vegada alliberats de les motxilles es varem acostar fins el Torrent de Vallfornèrs, al costat mateix dels cotxes, a posar els peus a remull. L´aigua com sempre, molt freda.




L´ultima vista del Torrent i cap a casa, que demà el cos ja ens demanara explicacions.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada